La llengua en teràpia

La llengua de teràpia

Tècniques i presència

Tècniques d’escriptura, de dibuix, de diàleg, energètiques, emocionals, corporals… Amb l’avenç imparable de la tecnologia la psicoteràpia ha esdevingut un espai infinit de tècniques terapèutiques arribades de múltiples corrents. Per altra banda, altres corrents com la gestàltica pretenen, en part, allunyar-se de les tècniques ortodoxes. Aquestes corrent aposten pel treball personal i professional vivencial de la terapeuta com a base de l’acompanyament en teràpia. A tot això, s’hi ha afegit la possibilitat de realitzar teràpia online, fet que ha revolucionat les possiblitats terapèutiques tant pels professionals com pels clients.

Llengua bressol

Des de que vaig iniciar el meu recorregut com a terapeuta, he tingut la sort de poder treballar en diferents formats terapèutics. Un d’aquests ha estat la teràpia online i, arrel d’aprofundir en ella, he observat com n’és d’important la llengua amb que ens apropem als nostres racons íntims. He pogut detectar que el treball esdevé més profund si som capaços d’expressar allò que ens dol en el nostre idioma de bressol. Aquell idioma que escoltem a casa i que ens construeix el relat de la vivència de la pròpia història mentre anem formant el caràcter que ens acompanyarà en l’edat adulta. Aquestes conclusions agafen més valor encara si vivim lluny de l’idioma i la cultura que ens va veure créixer. És aquí ona la llengua de teràpia esdevé troncal en l’èxit terapèutic.

Camí personal

Ja fa més de dos anys que visc fora a Catalunya. Seguir en contacte amb l’idioma de casa i la cultura familiar, encara que en la distància, m’ha permès seguir connectat amb les meves arrels. A la vegada, també, sense oblidar on vull que creixin les meves branques. És des d’aquest punt puc acompanyar a persones catalanes que viuen arreu del món en el seu trànsit cap a una maduresa plena i conscient. Una maduresa que recordi l’origen com a part imprescindible del camí i com a força en la construcció del camí de vida que es va traçant.

En el món global en el que vivim, cada vegada serà més habitual viure en una cultura diferent a la que vam néixer. És per això que, sota el meu prisma, esdevé molt important que la terapia ajudi a la persona a construir un vincle sa amb la història d’origen per així poder construir una vida sana en la història de destí. Un relat integrador que vertebri la història de vida en aquella llengua en la que vam ser criats i vam concebre la vida i on podrem trobar els fonaments de qui som i cap a on volem anar.

I tu, d’on vens i cap a on vols anar?

Més articles, clica aquí

Empezar y terminar

Cerrar, terminar, acabar, salir, dejar, soltar, deshacerse, rematar, irse. Estos son algunas de las palabras que usamos cuando queremos poner fin a una tarea, una relación, un trabajo, un contrato…lo que sea. En la vida hemos terminado tantas cosas como hemos empezado, pero estaréis de acuerdo conmigo que la experiencia de comenzar algo es bien diferente a la de terminarlo.

Si hiciéramos un paralelismo con la vida podríamos decir que el nacer es el empezar y el morir es el terminar. Aunque acepto la licencia que para algunos no lo sea.

De alguna manera hemos venido a la vida cargados de comienzos: nacer, respirar, comer, andar, hablar, querer…desde que venimos al mundo no paramos de iniciar cosas nuevas que antes no habíamos hecho. De ahí que nos entrenemos de alguna manera y nos acostumbremos rápidamente a cultivar esta curiosidad de luego de más mayores nos inicie a empezar relaciones nuevas, escoger carreras que nos ilusionan o buscar tener un hijo. Una serie de empezares empujados por esta curiosidad e impulso a la vida cultivado desde nuestro nacimiento.

Estos empezares nos dan identidad, construyen nuestra forma de ser y creamos un carácter que ya será para toda la vida. Un carácter que precisamente se forma en un gran terminar: la herida que nos hiere tan hondo que se queda fijada para toda la vida. El gran terminar. El terminar del amor tal y como lo habíamos entendido. En este terminar mueren la curiosidad, el erotismo y el impulso a la vida que nos había traído hasta allí para que después puedan nacer de nuevo.

¿Y qué difícil es terminar algo verdad? Una relación, un trabajo, afrontar la muerte de un ser querido, despedirse de un lugar donde has vivido mucho tiempo… …¡Normal!. Aparecen todos los fantasmas que un día quedaron apegados a nosotros en forma de misterios irresueltos que hoy llaman a la puerta.

Y para mi, la mejor manera de cruzar estos fantasmas será dándoles voz y exponiéndolos en un sitio seguro donde nos puedan acoger y puedan acompañarnos para que no lo pasemos solos. El vínculo sano con el otro será el camino que nos permita ver a nuestros fantasmas del terminar con más perspectiva y podamos descubrir que es lo que necesitamos para salir de allí donde no queremos estar.

Porque todo terminar siempre trae otro empezar.